Els cànons acostumen a ser imposicions coactives; el poble s’ha d’esperonar per afrontar aquesta batalla que s’ha de guanyar, i ho farem a benefici del poble que gaudirà de veritable llibertat sense lleis exprés com la mordassa. La desolació moral roman en la política de l’Espanya eterna. Els és connatural. Els demòcrates catalans tenim la naturalesa de la nació i l’espanyolitat ens és una coacció imperialista, debatut, aclarit no som espanyols. No des de la realitat catalana, observo que la meitat de la ciutadania espanyola està a l’igual sota la cruel coacció. Amb coratge estrenu i èmfasi anem contra la virulència del tracte dels governs espanyols a Catalunya. D’antuvi van forjar el gran negoci imperial. Hi ha grimpadors, molts fan tard se’ls esbotzen el valor de les accions degut al davallar la cotització cap al zero. Després d’Amèrica a la península la crueltat és congènita s’imposa i simula equitat. Mostra d’avolesa d’excelsa habilitat guerrera la gran vocació prioritzant tostemps la guerra. La gentussa, perquè gent? Llueixen les faixes de setí i les medalles adjudicades a glòria de la sang vessada. El militarisme engalanat a balquena per glorificar èpiques complementades tanmateix per suculents vitalicis amb sovintejades plusvàlues. Per riure, el seguir al peu de la lletra els costums mercès a la gràcia de Déu el gran creador del regne d’Espanya. La degeneració mostra l’eficàcia genocida, han aprés a presentar-ho com civilització essent una estafa ètica i social. Habilitat i falsedat. Feliços en virtualitats de la història, amb patriòtics orgasmes. La malura és profunda, la presenten amb molt de teatre, representen magníficament fent-ne relats èpics. Els historiadors professionals treballadors de la veritat estan esmaperduts. La mentida oficial i legalitzada els deixa bocabadats i fora de joc. Gairebé tothom aprèn que la cúpula del regne va revestida d’or i platí. No hi ha ni el més petit servilisme ho dic amb sorna. Són servils els admiradors, devots ungits amb eficaces i fructuoses oracions. Les lloances em predisposen a la creença que estic guanyant-me el cel al costat del Creador. Tot és fe. En un altre ordre de coses comença, de moment és un rumor, que s’estan debatent les normes plenes d’ètica per assolir la unitat, la igualtat, el benestar de tots els ciutadans. Tot realitzat amb enteresa i coratge cívic per afavorir tots els estaments socials en predilecció les classes treballadores l’objectiu és fer-los beneficiaris. La demagògia l’ha vençut el govern diuen per sempre més. Tota aquesta tasca respon seriosament a la purificació de tots els estaments de poder, és magnífica l’arma constitucional. Uns doctes experts en civilització han trobat vulneracions sense mala fe en la Carta Magna és l’espanyolisme pulcre i insuperable. Tot ho estic escrivint com una facècia, una broma tràgica creure’s que els culpables de la mesquinesa governant i robant via directa al poble, tinguin, ni el més mínim remordiment ni capacitat per explicar-ho. L’execució del disbarat històric propiciat lloant els beneficis del 78 i la Constitució. El brillant escriptor, Valle Inclan ho plasmaria a la perfecció. Tanmateix un cop sabuda la procedència de la devastada moral n’han fet un senyal estigmatitzant els incívics culpables. No hi ha cap mena de corrupció, és maledicència de qui vol destruir Espanya. No hi ha cap polític que s’enriqueixi amb males pràctiques, els jutges arxiven casos i més casos hi ha l’especialista Manuel Marchena. El citat Marchena presideix la Sala del Tribunal Suprem, on es representa l’obra de teatre, capgirant tanmateix els nazis al tribunal i els demòcrates al bàndol dels acusats penalitzats. Els drets de la ciutadania espanyola són un vigorós puntal d’estabilitat social. Situació d’equilibri gràcies a la Constitució. Tothom és fidel a les consignes de la Carta Magna la jerarquia ho compleix escrupolosament. Hi ha alguns que ni diuen la Carta Manga, però Déu Nostre Senyor els castigarà degudament amb justícia divina. A l’anterior paràgraf esmentem la catalanofòbia amb una cursa iniciada pels Reis Catòlics. L’escriptor Quevedo va destacar-hi, hi ha una Universitat amb el seu nom. La R.A.E. de la llengua espanyola ha explicat que no pertany al seu relat oficial, només és la veu popular acostumada a tergiversacions de mala fe. La R.A E, ha contestat que no existia la paraula de racisme situant la fòbia contra els catalans. M’hauré equivocat, és que estic prenent un laxant d’una dolorosa radicalitat. No signifiquen res, són prejudicis socials, ans al contrari fan més robusta la legalitat inspirada en els principis d’unitat en el camí cap a l’Europa Federal dels Pobles. Hi ha la intromissió d’Ernest Bannon vingut de can Trump, que vol una Europa dominada per ell i la seva tropa nacional-catòlica que comanda.. L’excels profeta i destacat ultra ministre de l’interior l’italià Salvini fotrà a presó els capitans dels vaixells que salven persones que ell en diu carn humana instaura la llei amb multes d’un milió d’euros confiscació dels vaixells…. Espanya calla per culpa de la maleïda malaltia de la memòria. Les províncies, (terra dels vençuts diu el mot) creades el 1833 beneïdes per l’església van iniciar el curs històric esdevenint imprescindibles. El 2019 han aclarit que els bons patriotes són afeccionats a la caça, els toros i a qui li els hi plau pistola al cinturó. Ens comunica Felipe V+I, que els bons espanyols tenen una parcel·la i un magnífic jardí amb piscina cara al sol i cara al cel, diu que no tenim cap raó ni dret a queixar-nos del nacionalisme coactiu espanyol. Hi ha l’autocrítica explicada generosament a les aules de filosofia. Rètols lluminosos encesos el capvespre i de fosquet, l’anunci amb una grafia excepcional i lletres majúscules, una veritat que a l’escola ensenyaven amb obligació, sinó ho apreníem ens suspenien a l’examen, així el pedagògic i socialment benefactor, el FEN (Formación del Espiritu Nacional), va salvar al poble de les urpes dels macabres maçons, i d’enemics imaginaris on la desraó rau en la realitat de que necessiten crear-se enemics àdhuc virtuals per poder generar relats d’acord amb el seu irracional ego. L’espai independentista va guanyant territori i el discurs de progrés democràcia i de futur confortable per el poble. En els espais que treballem; hi ha l’anunci que diu “la independència és la veritable unitat”, el mateix eslògan i els altaveus a tot volum, l’aclaridora publicitat que desmenteix una de les conegudes nyepes, mentides-estafa de la “unidad” és fefaent l’existència de la seva “unidad” on hi ha la monarquia i les castes que l’acomboien. Ho mostra el feudalisme amb la sort d’estar perfectament aposentat pel gaudi dels jornalers andalusos que no treballen cada dia. Del PER existeixen alguns errats agosarats, dient que és un insult cobrar-lo culpant a l’estructura paleolítica. Hem vist el Regne, amb malèfica i criminal distensió acumulen estafes a la veritat. Tot, traït pels poders reals i reials, no és tanmateix cap malura intencionada dels constitucionalistes acostumats hipòcritament la vulneren a gust quan volen. Sabem que el 1979, va haver-hi l’acord promogut per l’ONU, de compromís inviolable de complir els Drets Humans Universals, on es proclama el Dret a l’Autodeterminació, i també queda expressat, sabut i jurat en els articles: 10, 93 i 96, de la Constitució, amb les mateixes i dignes obligacions envers el Dret a l’Autodeterminació, però han empresonat, nou (9) catalans i catalanes més els de l’exili. Hi ha col·laborat Felipe V+I, el de “los primeros seran los Jordis” dos anys empresonats per pujar sobre un jeep per desmobilitzar una manifestació. Els sicaris del T.S., on estan els botxins vestits amb toga de jutge, actuant en la gran farsa. Sabuda aquesta supèrbia amb embalum de protèrvia, és l’estructura perfecta política que ha portat al Regne d’Espanya a la cúpula del barbarisme. Ho repeteixo la farsa judicial amb el referent de Nuremberg, on els demòcrates jutjaven als nazis el T.S, capgiren la realitat verificada tant que el Tribunal Suprem són els nazis, i els acusats els demòcrates. Tot els serveix salvatgement per mantenir-se al poder. En l’actualitat presos i preses polítiques estan sota aquesta salvatjada mesolítica de la política naziespanyola. Al cap i a la fi, la difamació, els és un pilar històric de segles la tropa i el capità general dels exèrcits: el rei, així el govern i la totalitat de servents els comanda Felip V+I, no sé si sabeu que és propi dels Borbons, els gens reials, de sang heretada. Tenedors d’una suculenta fortuna situada a illes d’amics, aportada la riquesa per el poble, tanmateix per força.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anteriorLa Zarzuela productions
Artículo siguienteColegios en Aragón: La inseguridad consentida
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

10 − cuatro =