Escandalosa és la història oficial espanyola on hi ha grans distorsions de la realitat com el genocidi americà negat i alhora presentat como glòria nacional plena d’èpica i afirmant que van civilitzar els indígenes quan es compten per milions entre assassinats i contagiats per la tropa castellana amb la verola.
L’anhel just de gran dignitat de les persones demòcrates de les nacions peninsulars lluitant a diari per la República, cap d’elles des de posicions egocèntriques, és la voluntat social d’esdevenir pobles lliures gestionats directament per assolir el benestar de tothom, el treball digne de justa gratificació, s’arribarà a ser gestors dels recursos que em diem públics, que són els aportats per els beneficis produïts del treball de la ciutadania. Abordarem amb màxima cura els temes que de segles han perjudicat a les dones amb maneres discriminatòries d’un poder dominat bàsicament pels homes, el feminisme serà un dels puntals de la justícia, igualment s’estudiaran les qüestions de la cultura del respecte acurat de les llengües, de la revisió de la història ajustant-la a la veritat dels fets. Tanmateix potenciant la innovació, la pedagogia avançada, les escoles, universitats i la sanitat, amb nous hospitals tractant els malalts humanament. La ciència investigarà per a les persones, tota la població serà objecte per millorar la salut de la ciutadania, amb la recerca en primera línia.
Cal tractar el projecte de les Repúbliques espanyoles en l’experiència d’abans van haver-hi errors, però el segle XXI, els demòcrates coneixen i en el moment oportú aplicaran amb la visió, l’objectivitat de lleis legislades i veritablement populars i d’executar-les degudament. Seran lleis i drets derivats dins de la positiva praxi nacional i internacional, sabudes després de les barbaritats de les dues guerres del segle XX, els Drets Humans Universals respectats legalitats aplicades. Així l’òptica de renovació social des del punt de vista espanyol, comprendrà els valors de l’experiència pròpia amb els valors més els aportats les darreres dècades en el món. Hi ha escrit en la història peninsular realitats d’alt contingut cívic d’alta realitat d’il·lustració com ho foren les «Assemblees de Pau i Treva, dels segles X, i XI, en la Catalunya entre Pirineus» Van traduir-se en els “Drets i Constitucions catalans», aplicats pels governs en els segles XII al XVIII en el Principat català i tota la confederació del Regne d’Aragó.
La vida social i política de la confederació catalanoaragonesa també dita Regne d’Aragó contradiu la “unidad” d’una demagògia cruel i destructiva dels Catòlics, els Trastámara, els Habsburgs d’Àustria amb greus vulneracions del que digueren “unidad”, des de que Isabel la Catòlica va imposar la religió com fonament de cohesió de l’imperi. Mostres de la “unidad”: la Inquisició imposada contra el parer dels Consellers, van començar les fogueres cremant els desafectes als reis usant la terminologia franquista o sigui simples opositors. El 1591, a l’Aragó el Consejero Juan de Lanuza va denunciar les violacions constants en el camp, on els pagesos suportaven a la força l’allotjament de tropes dels Tercios de Castilla el manteniment i ai las! la violació de les dones i filles; la resposta va ser entrar a Saragossa davant el palau del Consejo detenint a Juan de Lanuza, i en plaça pública davant del palau van esquarterar-lo penjant el cap de Lanuza en gàbia de ferro exposada per escarment dels aragonesos/es.
L’entrada dels Borbons, fou l’ensulsiada total de la política de la confederació. La guerra de Successió, Felipe V, va ocupar amb terror, cremant ciutats, pobles, salant terres de cultiu com va fer a Xàtiva, fent-les improductives, passant la ciutat de 12.000 a 400 habitants, no va oblidar de cremar l’Església on hi havien refugiades gents del poble, amb moltes criatures amb les mares. Fou l’aperitiu continuant a Vila-Real i 43 ciutats més valencianes i catalanes amb la seva acostumada barbàrie. Anglaterra el 1705 en el Tractat de Génova, s’havia compromès a defensar amb l’exèrcit català de les bàrbares ocupacions del territori per Felipe V, davant els exèrcits castellà i el francès. El 1713 en el Tractat d’Utrecht, els anglesos vulneraren el pacte de Gènova a canvi de la cessió a perpetuïtat de Gibraltar de Menorca i del negoci trenta dècades de la venda d’esclaus africans a América traspassant-lo a benefici de la reina anglesa. Menorca, entre ocupacions franceses i angleses de context complicat Espanya va recuperar-la en el Tractat d’Amiens del 1829.
Cal recordar la farsa del judici al President Companys de Catalunya, per assassinar-lo. Durant anys he tingut informació esquemàtica del que va passar. Recentment he tingut la sort d’aconseguir el llibre “El Defensor” de Víctor Gay Zaragoza, nebot nét de Ramon de Colubi, el capità català de l’exèrcit espanyol colpista del “alzamiento” de Franco, malgrat no voler-ho en principi fou l’advocat defensor de Companys. El 1934 es creà la Falange, bessona del feixisme i nazisme. Ramon de Colubi, va fer un favor humà a una germana de Companys, que li havia demanat que fes l’impossible per poder visitar-lo, Colubi, li digué que els judicis sumaríssims ho impossibilitaven; però va demanar-ho al Capità General, va insistir-hi fins aconseguir-ho, la germana va arribar al Castell de Montjuïc, acompanyada d’un soldat no la van deixar entrar a la cela, llavors des del pati en una finestra va poder comunicar-s’hi donant-li roba, tovalloles i sabó. Pocs dies desprès en el carrer Tallers un grup de falangistes li endinyaren una pallissa, amb el crit de: “abogado atiende las ordenes que vienen de arriba”. La falange, fou una determinant influència en el militars, esperonant-los la natural maldat de la professió, demostrada al llarg de la història.
La darrera sessió de la farsa judicial, va demanar la paraula, com a darrer testimoni. La reacció dels assistents, quan va dir, senyor President del Jurat, jo i la meva família junt a 400 oficials més tots colpistes de l’“alzamiento” som vius gràcies a Companys aquest assabentat que la FAI, volia executar-nos, va donar-nos salconduits a tots i famílies per anar-se’n; tinc la dona i el fill a Paris molts companys oficials han passat a la zona franquista. És per això que li demano, junt a un gruix important de militars, que no el condemnin a mort com demana el fiscal i la falange, canviant la sentència per una reclusió de vint anys.
Companys en l’agosarada proclamació de l’Estat Català, va demanar com feu Macià, que volia una federació amb els pobles espanyols. És igual, van dir-li des de la policia central que l’havien portat les S.S, on van deixar-lo coix torturant-lo i el “cabecilla separatista” va ser l’apel·latiu difamatori consolidat pels nacionalistes, com va recordar fa poc la Soraya Sáez, l’experta “descabezadora”. Pablo Casado al Congrés adreçant-se a Puigdemont “va a pasarte como a Companys”, ningú va amonestar-lo per insultar i amenaçar als dos presidents: Si ha reafirmat a l’assolir la presidència del PP, tanmateix l’assassinat de Companys li complau. Recordem Federico Garcia Lorca i més de cent trenta mil assassinats tirats als vorals de camins.
Sabem que arreu de l’estat, “madrileños por el derecho a decidir” i un altre grup de Madrid. El poble que té un torcebraç gairebé guanyat al feudalisme impedit per la Junta del PSOE a Andalusia és el poble de Marinaleda, cap persona a l’atur, amb molts avantatges socials. Podemos-Comuns on n’hi ha I.U, el tenen oblidat? anant a la realitat positiva, hi ha “L’Asamblea Nacional Andaluza”, “Comuneros de Castilla” a l’Aragó, “Estado aragonés, i dos partits independentistes més”, Republicans de València, de Balears molt actius i un llarg etc. Tots fan costat a la República catalana saben que és la porta per a les seves i anar a una unitat veritable de pobles. No l’engany secular de la “unidad” exclusiva dels membres de la “Marca España, Finca del Reino”, dit de les castes del reialme. Són aquests mafiosos els que d’anys espanyols, catalans etc, estan per vèncer-los en democràcia, a l’inrevés de com Castella va fundar Espanya amb la “espada vencedora del justo derecho de conquista”. Cal llegir a Francisco Elias de Tejada, catedràtic madrileny 1917-1978, amb gran cura científica, un sol exemple diu: el terme “cruzada” a Amèrica arrossegada fins avui, la “cruzada española” que feia anar a l’assassí Franco sota pal·li dels cardenals, del nacional-catolicisme. “caudillo de España por la gràcia de Dios”. Ramon de Penyafort ens ho explica Elias Tejada per portar digué el missatge cristià al món s’havia d’emprar el terme «missió», per tornar humilment el missatge autèntic del Crist.
De Catalunya el catedràtic a Madrid, Sevilla, Salamanca Murcia etc, amb vint llibres i més de cent conferències, explica el que s’ha de saber en directe, sempre que podeu trobar la bibliografia, que té acuradament amagada l’Estat-reino. O sigui no trasllado avui més coneixements, de la gran persona que fou l’opacitat per el poder Francisco Elias de Tejada.
L’enverinada actualitat del procés català, fa poc el president Torra va esmentar a Luter King, per inspirar-se en un moviment contínu. Tota l’extensa caverna mediàtica, política i real, van llançar-s’hi a la gola. El director del Martin Luter King, senyor Clayborn Carson, va respondre tot d’una a les mentides estafa clàssiques, explicant que se sentia orgullós que s’emprés Martin Luter King, per lluites socials justes ja ho havia fet abans envers Catalunya. Angela Davis i la Joan Baez cantautores, el 2017 van declarar-se a favor dels catalans.
L’advocat Ben Emmerson, expressa el fet que està a mans del govern espanyol, d’acceptar un referèndum d’autodeterminació amb observació internacional; tampoc ho creiem. El novembre les Nacions Unides exposaran l’informe sobre Catalunya. L’1-O, fou vàlid per la seva complexitat, de cruel i dura repressió armada del govern de l’estat, el sistema judicial espanyol és purament franquista, sinó centenars d’alts graduats militars no hagueren demanat que es respectés a Franco. La influència falangista franquista hitleriana dels anys 1934-1940, sobre el militars és manifesta. El govern espanyol està conduint als catalans per realitats de repressió, amb brutal contundència. Espanya vulnera la Constitució on els articles 10 i un apèndix, i el 93, proclamen drets del poble i reconeixen els Drets Humans Universals, Espanya el 1977, després de mort del darrer dictador F. Franco, contempla l’autodeterminació, proclamant el seu estricte compliment.
L’advocat escocès Aamer Anvar, de la consellera Clara Ponsatí, adverteix que Espanya ens ha preparat una trampa, amb el tema dels presos dilatant l’estada a presó, anunciant els judicis per primers del 2019, i marca el maig per a la sentència. Més d’un any de presó per persones innocents d’un cruel muntatge, amb l’únic propòsit d’arrelar els privilegis adquirits per les armes de les castes del reialme sobre tot el poble, els catalans som botí especial. Mantenen les classes treballadores com a subjectes d’explotació. Aamer Anvar recomana un decisió clara i serena de proclamar la república catalana, amb la unilateralitat positiva en la història del progrés d’una sedició que serà dura, però Espanya, no contempla cap mesura democràtica ni un bri de civilització, dins de la seva barbàrie connatural.
