El discurs contra l’independentisme és enormement cansí, el mot separatista és l’abús amb so de tam-tam tribal, fruit de la incivilitat de l’espanyolitat oficial i dominant. No hi ha dia que no premin la tenalla contra Catalunya, no obliden cap àmbit, la crueltat és la seva autèntica personalitat. Parteixen molts, vaja tots els polítics govern i oposició; ho dic de qui la usa: gent i partits paraules tothora xerren pejorativament, és l’esport nacional espanyol: Pot dir-se i confirmar-ho amb tota precisió dir separatista és una raó on està damunt del cim de trencar i separar territoris i nacions l’entitat-estat dit Espanya és el gran separatista en la història real. Va haver-hi Portugal que en l’època de Felipe IV, va guanyar la llibertat enfront d’Espanya, raons van haver-n’hi!. La creació amb els portuguesos de fer la frontera és una tema polític, geogràfic, geològic i morfològic és inamovible. Cap indret geogràfic va patir-ho. És invariable l’extensió territorial de la península i ningú va pretendre posar-hi murs ni llavors ni ara. Hi ha a Espanya ben analitzada la que ha estat tostemps brutalment imperialista amb precedents que n’hi ha massa desenes.

Argúcies polítiques mesquines i il·legítimes, permanents batalles, més batalles i guerres. El disseny territorial polític actual va començar després de la guerra de Successió 1707-1715 des de l’ocupació guerrera d’elevada criminalitat: Felipe V, va cremar 43 ciutats valencianes i catalanes l’enfrontament guerrejant amb Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó després el seu haver territorial tota la història ha estat geogràficament minvant, esmentat Portugal, hi ha el pes polític i històric de Gibraltar, la moneda de canvi va ser la confederació catalana-aragonesa amb el regal espanyol a Anglaterra del Penó gibraltareny a canvi de que els anglesos incomplissin el tractat de Gènova amb Catalunya del 1705 vulnerant el compromís d’ajudar amb els exèrcits als catalans. La traïció a canvi de Gibraltar fou ocupar Catalunya i confederació doncs els era una prioritat així va passar Gibraltar a perpetuïtat a mans d’Anglaterra. L’any 1659 el rei Felip IV, per raons d’imperi amb la crua i dura possessió de Flandes.

A Flandes l’Espanya oficial, robant a tots els ajuntaments, la terrible violència física i assassina, va deixar molts morts. Però a l’ens Espanya, té el costum arrelat i va deixar els consistoris de tot Flandes pelats de diners que eren seus i per complir els pressupostos per atendre civilitzadament la població flamenca, Espanya buidava les caixes per atendre les despeses bèl·liques de les tropes de los “Tercios de Castilla” els eliminadors del comuneros, amb la seva sanguinària tasca, ensems los “Tercios” era la seva gran tropa conqueridora. Va fer el monarca espanyol un esplèndid obsequi entre reis; va regalar sense consultar-ho a les Corts catalanes, la consulta era preceptiva des dels Catòlics. Així el rei francès Lluis XIV, va rebre el regal de les sis comarques del nord pirinenc que són el Rosselló, el Capcir, la Fonolleda, el Conflent, el Vallespir i l’Alta Cerdanya.

Espanya va amagar el regal de les sis comarques catalanes fins l’any 1702. Els catalans del Nord van conspirar constantment per el retorn al Principat de les sis comarques, els Angelets de la Terra foren una guerrilla efectiva per tornar al Principat de Catalunya Espanya no va comunicar a la Diputació del General del robatori al Principat de les sis comarques fins el 1720, sense cap vergonya. La Catalunya del Nord pertanyia al regne de Mallorca. Però Espanya va ignorar-ho. L’engany i la ignomínia al Jurament de les Illes del qual es desprèn que els territoris del Regne de Mallorca no podien separar-se de la Corona d’Aragó. Formaren el colonialisme en la península. En el Tractat d’Utrecht de 1713, va haver-hi el regal de Gibraltar i de Menorca. La illa de Menorca anava de mans angleses a franceses intermitentment. Des del Tractat d’Utrecht Gibraltar i Menorca les va posseir Anglaterra. Espanya va preferir Flandes a les sis comarques catalanes. En el Tractat d’Amiens del 1826, Menorca va tornar al reialme espanyol.

Espanya no va fer cap oposició en els afers il·legítims fins l’època de Franco i només reclamant Gibraltar, va ser un rebot de passió pròpia del nacionalisme franquista que és l’actual. Va ser un encès i constant discurs la reclamació del Penó gibraltareny, enguany el 2019 tornen de mà de l’extrema dreta a reclamar-lo així un membre de Vox, Ortega Smith va fer la proesa? No! el ridícul de simular la recuperació per la mar nedant!. A Hendaya el 1940 donant-los tracte de justa? pertinença els amics que si van entrevistar Hitler-Franco, que Hitler ja ajudava a Franco, quan entre nazis es repartien la feina l’abril de 1938 l’assassí Hitler sota el comandament de Franco bombardejà Barcelona, i amb les bombes dels avions en tres dies més de 900 persones van ser assassinades. Repassant alguns fets de política espanyola del seu caràcter essencial guerrer alguns fets anecdòtics van adquirir aquesta tràgica categoria d’assassins de multituds de civils. Recordem-ho a la guerra del Rif el 1921: la gran massacre dels tuaregs amb armés químiques que s’havien prohibit el 1919 a Suïssa, el general Dámaso Berenguer li van recriminar, la resposta fou amb cinisme extrem que els propis d’aquella terra, era “gent dolenta”. Uf criteri?. L’aniquilació de l’enemic amb l’adequada testosterona i els gèrmens amb la tinença de l’única neurona al crani totalment embogida dins del seu cervell, i afegir-hi la glòria portada amb medalles militars i l’orgull vacu propi de l’ofici d’armes.

En l’any 2019 certifico la meva opinió que Vox, són els predilectes escolanets de Felip V+I, generant la cuirassa del partit d’extrema dreta de mans del rei per assolir l’individu rei, el seu projecte egocèntric d’enaltiment i enriquiment faig l’afirmació de l ‘enaltiment de la violència, odi i xenofòbia el resultat és Vox, la línia escanyada propi de la gentola aquesta sense intel·ligència de l’extrema dreta, que no passen de primaris de l’espècie segles no milers d’anys enrere! des de la vida de la civilització romanen en el barbarisme aquest perillós grup d’extrema dreta amics de l’home més bèstia del món l’americà Esteve Banon, un ric sense cap escrúpol, un bàrbar vivint a Roma amb l’ambició de dominar Europa agrupant tots els ultres europeus i remenant milions.

En el palau de Roma amb un discurs ultra d’alt grau nacional catòlic. És la davantera de guerra per executar els atacs de tota mena sense cap escrúpol com vol el monarca per nodrir el projecte amb la força brutal. Floreixen pistoles a la cintura per amenaçar als independentistes en total impunitat que anirem a les fosses als vorals de carreteres que hi ha des del 1939: Paraula d’Abascal cap de Vox. L’Espanya menteix sent sistèmic l’insultar els que han situat com a enemics per obnubilar la ment dels seus súbdits no pas ciutadans el linxament comunicatiu tanmateix criminal, el “a por ellos” del rei igual que gentussa, amb l’agreujant del seu il·legítim i excessiu poder que desplega molta força de negativa social. Va demanar també que les empreses fugissin de Catalunya amb la Weiler el tot seguirà vigent i explosiu fins brandar les armes desitjades per aixafar els catalans.

Tanmateix no han sabut mesurar per incompetència la condemna i sentència serà la seva condemna. L’afectació malaltissa està en la corrupció mòrbida, la blanor humana els ha portat aquesta morbidesa mental cerebral que és misèria ideològica anotant el càrrec per fer-lo efectiu en l’àmbit social. La moralitat incívica d’aquests criminals sanguinaris queden ubicats vulgarment i mesquina de tenir el poble venut, una de les moltes mostres de feudalisme. Com a gran contrast la realitat catalana. L’experiència feixuga de la història de veïnatge l’hem de salvar. És aliè el poble català al cruel actuar del poder, són un accident polític i militar absolutament degenerat i bàrbar oposat a la civilització. Hi situem sòlidament el relat de la trista i miserable Espanya: aquí els Drets Catalans són els Universals. Sòlidament oposats a la sòrdida mesquinesa de costums on el plaer és el vessament de sang de l’enemic, que sabem abastament que som en predilecció els catalans.

Hi ha greuges a cabassos, cansa l’enorme robatori any rere any que fa l’Estat a les catalanes i catalans 20 mil milions d’euros amb l’arma del dèficit fiscal; un altre enorme robatori al no complir el pressupost en obres imprescindibles per les necessitats de infraestructures. L’estat és molt bèstia un problema caracterològic. L’obscura anècdota de la patriota espanyola Laura Velasco amb profunda vocació de soldat als 25 anys va aconseguir-ho a l’edat de 34 anys en un accident, va caure de dalt d’un camió militar en la guerra a l’Afganistan; va perdre tres nervis, dos tendons quedant-li un peu equí, perdent-t’hi la sensibilitat, van fer-li quatre operacions per pal·liar els efectes. Resultat a la soldat Laura Velasco la van acomiadar, deixant.la penjada amb dos fills, a de viure sense cobertura econòmica per subsistir, tot un record d’inhumanitat.

Aquest darrers dies de novembre Amnistia Internacional ha publicat la declaració de que els presos han de ser alliberats immediatament. La ignomínia és escandalosa doncs el silenci en la majoria de premsa espanyola és una mostra de l’absoluta manca de qualitat social, són uns bèsties, un cop parlat, només s’ha publicat a Catalunya.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anteriorAfectados Popular: «Señor juez, no se deje embaucar por De Guindos»
Artículo siguienteSe desnudan para denunciar el marketing verde de las empresas en la COP25
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

18 − 11 =