Avui m’ha donat per escriure en català, valencià, o com vulguis dir-li. Encara que oficialment sigui català. No perquè sigui nacionalista, independentista, ni res semblant. Simplement sóc bilingüe i m’agrada.

Habitualment en les xarxes socials es poden llegir moltíssimes respostes de «patriotes espanyols i espanyolistes» a publicacions en català. La passada setmana vaig poder veure algunes que em van donar que pensar. Una no és una resposta d’aquestes en si, sinó una cosa que li va passar a Jaume Monfort, regidor de Junts per Gata, amb el qual només comparteixo cognom. La qüestió, és que una parella de la Guàrdia Civil de Gata de Gorgos (Alacant), el passat 6 de desembre, durant la celebració del Dia de la Constitució, van increpar Jaume per parlar-los en valencià «porque estamos en España» (vull recordar que Alacant pertany al País Valencià, on la llengua materna de la majoria de la gent, a més de cooficial, és el valencià), i van arribar fins i tot a demanar-li el seu document d’identitat i prendre-li les seves dades. Pel que sembla, la Guàrdia Civil, va obrir una nota interna acusant-lo de «hablarles mal» per usar el valencià. Això em recorda a fets que m’explicava el meu avi d’una època que, per sort, no he viscut.

D’altra banda, fa uns dies va morir l’ex president de Portugal Mário Soares. Entre els molts tuits de condol, estava un del President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, escrit en portuguès. Doncs bé, una de les respostes a aquest tuit, va ser d’algú acusant-lo de riure-se’n dels morts per usar el català, una llengua que està bé per parlar amb els gossos. He llegit que aquest tuit de resposta era un fake, però no estic molt segur d’això i, encara que aquest en concret ho fos, hi ha molts d’aquest estil que no ho són.

També hi ha el professor d’economia a la Universitat de Columbia, Xavier Sala i Martín, que va ser insultat per tuitejar en català.

Cito aquests, perquè són casos recents, però no són els únics. Com dic, és una cosa massa habitual que li passa a molta gent que s’expressa en la seva llengua materna perquè vol, i perquè pot.

Crec que tots aquests atacs a les publicacions (no a totes, però sí a massa) en català, es resumeixen en una frase del cantautor i actor valencià Ovidi Montllor: «Hi ha gent a la qual no li agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a la qual no li agrada que es parli, s’escrigui o es pensi».

Nota: el traductor de Google funciona bastant bé amb els textos castellà-català català-castellà.


Hoy me ha dado por escribir en catalán, valenciano, o como quieras llamarlo. Aunque oficialmente sea catalán. No porque sea nacionalista, independentista, ni nada parecido. Simplemente soy bilingüe y me gusta.

Habitualmente en las redes sociales se pueden leer muchísimas respuestas de “patriotas españoles y españolistas” a publicaciones en catalán. La pasada semana pude ver algunas que me dieron que pensar. Una no es una respuesta de esas en sí, si no una cosa que le pasó a Jaume Monfort, concejal de Juntos por Gata, con el que sólo comparto apellido. La cuestión, es que una pareja de la Guardia Civil de Gata de Gorgos (Alicante), el pasado 6 de diciembre, durante la celebración del Día de la Constitución, increparon a Jaume por hablarles en valenciano “porque estamos en España” (quiero recordar que Alicante pertenece al País Valenciano, donde la lengua materna de la mayoría de la gente, además de co-oficial, es el valenciano), y llegaron incluso a pedirle su documento de identidad y tomarle sus datos. Al parecer, la Guardia Civil, abrió una nota interna acusándole de “hablarles mal” por usar el valenciano. Esto me recuerda a hechos que me contaba mi abuelo de una época que, por suerte, no he vivido.

Por otra parte, hace unos días falleció el ex presidente de Portugal Mário Soares. Entre los muchos tuits de condolencias, estaba uno del President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, escrito en portugués. Pues bien, una de las respuestas a ese tuit, fue de alguien acusándole de “reírse de los muertos por usar el catalán” un idioma que “está bien para hablar con los perros”. He leído que ese tuit de respuesta era un fake, pero no estoy muy seguro de ello y, aunque ese en concreto lo fuese, hay muchos de ese estilo que no lo son.

También está el profesor de economía en la Universidad de Columbia Xavier Sala i Martín, que fue insultado por tuitear en catalán.

Cito estos, porque son casos recientes, pero no son los únicos. Como digo, es algo demasiado habitual que le pasa a mucha gente que se expresa en su lengua materna porque quiere, y porque puede.

Creo que todos estos ataques a las publicaciones (no a todas, pero sí a demasiadas) en catalán, se resumen en una frase del cantautor y actor valenciano Ovidi Montllor: “Hay gente a la que no le gusta que se hable, se escriba o se piense en catalán. Es la misma gente a la que no le gusta que se hable, se escriba o se piense”.

Nota: el traductor de Google funciona bastante bien con los textos castellano-catalán catalán-castellano.

1 COMENTARIO

DEJA UNA RESPUESTA

Comentario
Introduce tu nombre