Fa uns dies vam viure una situació vergonyosa al Parlament. Els partits han intentat justificar-se (la discrepància és legítima, diuen) i demanar disculpes.
El problema, però, ve de la pròpia paraula partit. Significa dividit. Difícilment es pot anar a una entre tres parts dividides. La gent que anem a les manifestacions no hi anem partits, hi anem units.
PRIMÀRIES CATALUNYA
La solució passa per unir esforços. Fa unes setmanes es va posar en marxa Primàries Catalunya, una proposta que impulsa llistes obertes a les properes municipals amb una voluntat clara: aconseguir el major nombre d’alcaldies independentistes.
En un context polític on s’ha demostrat que no hi ha estratègia comuna dels partits, les Primàries esdevenen la millor opció: llistes obertes on tothom amb idees es pot apuntar de candidat, i on tothom que vulgui participar en la tria de la llista només cal que s’inscrigui en un registre de votants.
Però per tal que els partits cedeixin, cal que aquesta iniciativa sigui forta i compti amb un suport ampli de la població. Per això la inscripció ha de ser molt nombrosa.
Potser no seran necessàries primàries a totes les poblacions. A Tàrrega, per exemple, l’alcaldia independentista està garantida. Així i tot, cal que ens inscrivim per tal que es vegi el suport majoritari a aquesta iniciativa.
Només amb llistes obertes tindrem opcions reals de guanyar a les principals capitals: agrupant el vot independentista per evitar que la llei electoral municipal penalitzi les formacions que no quedin en primera posició.
Des de l’Assemblea cridem a fer créixer el nombre d’inscrits al registre de votants. Apunteu-vos a la web de Primàries Catalunya: https://primariescatalunya.cat/.
12 MESOS D’INJUSTÍCIA
Dimarts vinent, 16 d’octubre, es compleix un any de presó –preventiva, tingueu-ho ben present– de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I només faltaran quinze dies per a que faci un any també que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. També recordem que hi són Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull. I que són a l’exili Puigdemont, Comín, Gabriel, Ponsatí, Puig, Rovira i Serret.
Estem preparant els actes que, com cada dia 16 de cada mes, farem. No ho tenim tot tancat, però sí que hi ha dues coses que podem avançar.
La primera, que aquest cop no ho farem a la plaça Major, sinó al Pati, a la plaça del Carme.
La segona, que volem recollir diners per a l’ACDC, Associació Catalana pels Drets Civils, que acull els familiars dels presos polítics i exiliats. Per això, en acabar les accions que durem a terme, allà mateix al Pati farem un segon Sopar Groc. Si fos el cas que plogués, la ubicació alternativa està prevista al Mercat Municipal, a la plaça de les Nacions Sense Estat.
SEGON SOPAR GROC
El format serà molt diferent de com va ser el primer. Aquest cop no ens entaularem i el preu serà popular: 10 euros. El sopar, també: cóc, beguda (aigua o cervesa) i postres. I el que és més important: el 100% de la recaptació anirà destinada als familiars.
Com pot ser això? Gràcies a la generositat, d’una banda, de la Marta i el Miquel del forn Dit i Fet, que són qui ens prepararan els cócs a preu de cost. Uns cócs especials, val a dir, ja que estan fets amb pebrots grocs. Això sí, es podrà triar entre el d’arengada i el de llonganissa.
I també gràcies a la generositat, un cop més, de Paulí Cucurull, l’empresari d’origen targarí i establert al Quebec que també l’any passat va col·laborar econòmicament en la creació del mural «Decidim el nostre futur». Ell assumeix totes les despeses d’organització del sopar, de forma que l’import íntegre de cada tiquet es pot destinar en la seva totalitat a l’ACDC.
Ja podeu comprar els tiquets. En trobareu al forn Dit i Fet, a Còpies Maite i al nostre local.
Aprofitem per anunciar que ja no som al carrer Carme. Des d’aquesta setmana som al carrer Sant Joan, número 30, on hi havia la Marvi. També aprofitem per agrair la cessió d’aquest local als seus propietaris.
Prepararem 600 racions de cóc. Són moltes, ho sabem. I sabem que és un dimarts al vespre. Però confiem que la vostra indignació per una situació d’injustícia com aquesta faci que sortiu al carrer, com sempre. I confiem en la vostra generositat, com la dels col·laboradors del sopar, per donar deu euros per als familiars dels represaliats. Us hi esperem: la finalitat prou s’ho val.
