Seré escandalós, però vull començar amb el President Companys, del que sabia el fet globalment, he tingut la sort de llegir un llibre de Víctor Gay Zaragoza, el llibre “El Defensor” l’escriptor és net nebot de Ramon de Colubi, que fou l’advocat de Companys, així té a l’abast informació directe familiar. Dissortadament és difícil escandalitzar-se de la història. Ramon de Colubi, era capità en “alzamiento”. La darrera sessió de la farsa judicial, va demanar la paraula, com a darrer testimoni. La reacció dels assistents, quan va dir senyor President del Jurat, jo i la meva família junt a 400 oficials més som vius gràcies a Companys assabentat que la FAI, volia executar-nos, va donar-nos salconduits a tots i famílies per anar-se’n, tinc la dona i el fill a Paris i molts companys oficials han passat a la zona nacional. És per això que demano jo, digué junt a un gruix important de militars, que no el condemnin a mort com demana el fiscal i la falange, canviant-la per un reclusió de vint anys.

Sabia l’advocat, que el “juicio sumaríssimo” era l’eufemisme de “las ordenes vienen de arriba”. Colubí, al carrer Tallers de Barcelona, va rebre una pallissa de la falange, sota els crits “atente a las ordenes”, ell havia aconseguit a una germana del President poder anar a Montjuïc, no va poder abraçar-lo però a través del patí per un finestra sota vigilància dels soldats, donar-li roba, sabó, tovalloles, fou la raó del advertiment amb pallissa. La falange va portar al ja cruel exèrcit, als extrems del falangisme, franquisme hitlerià. Fins i tot ell i molts en la post guerra, no van fer-li cap ascens, que li pertocava, per considerar-los desafectes al règim.

Companys en l’agosarada proclamació de l’Estat Català, va recordar com feu Macià, que volia una federació amb els pobles espanyols. És igual, van dir-li des de la policia central que l’havien portat les SS, on van deixar-lo coix torturant-lo el “cabecilla separatista” apel·latiu consolidat com ha recordat Soraya, l’experta en “descabezar”, i Pablo Casado al Congrés va dir-li a Puigdemont “va a pasarte como a Companys”, ningú va amonestar-lo per insultar i amenaçar als dos presidents: Si ha reafirmat a l’assolir la presidència del PP, tanmateix l’assassinat de Companys li complau. Recordem Federico Garcia Lorca i més de cent mil assassinats tirats als vorals de camins.

Sabem que arreu de l’estat, “madrileños por el derecho a decidir” i un altre grup de Madrid. El poble que té un torcebraç gairebé guanyat al feudalisme, impedit per la Junta PSOE, a Andalusia és Marinaleda, cap persona a l’atur, i molts avantatges socials. Podemos-Comuns que n’hi ha de I.U, el tenen oblidat? “L’Asamblea Nacional Andaluza”, “Comuneros de Castilla” a l’Aragó, “Estado aragonés, i dos partits independentistes més”, Republicans de València, de Balears etc. Tots fan costat a la República catalana, sabent que és la porta per a les seves i anar a una unitat veritable de pobles. No l’engany secular de la “unidad” exclusiva dels membres de la “Marca España, Finca del Reino”. Són aquests mafiosos els que d’anys espanyols, catalans etc, estan per vèncer-los democràticament, a l’inrevés de com Castella va fundar Espanya amb la “espada vencedora del justo derecho de conquista”. Cal llegir a Francisco Elias de Tejada, catedràtic madrileny 1917-1978, amb gran cura científica, un sol exemple diu: el terme “cruzada” a Amèrica arrossegada fins avui, la “cruzada espanñola” que feia anar a l’assassí Franco sota pal·li, dels cardenals, del nacional-catolicisme. Ramon de Penyafort ens explica Elias Tejada per portar el missatge cristià al món s’havia d’emprar el terme missió, per tornar humilment el missatge autèntic del Crist.

De Catalunya el catedràtic a Madrid, Sevilla, Salamanca etc, amb vint llibres i més de cent conferències, explica el que s’ha de saber en directe, sempre que podeu trobar la bibliografia, que té acuradament amagada l’Estat-reino. O sigui no trasllado avui més coneixements, de la gran persona que fou Francisco Elias de Tejada.

L’enverinada actualitat del procés català, fa pocs dies el president Torra va esmentar a Luter King, per inspirar-se per un moviment continu. Tota l’extensa caverna mediàtica, política i real, si van llançar a la gola. El director del Martin Luter King Clayborn Carson, va respondre tot d’una a les mentides estafa clàssiques, explicant que se sentia orgullós que s’emprés Martin Luter King, per lluites socials justes ja ho havia fet abans envers Catalunya. Angela Davis i la Joan Baez la cantautora el 2017, van declarar-se a favor dels catalans.

L’advocat Ben Emmerson, expressa el fet que està a mans del govern espanyol, d’acceptar un referèndum d’autodeterminació amb observació internacional. Malgrat que no hi creu. El novembre les Nacions Unides exposaran l’informe sobre Catalunya. L’1-O, fou vàlid per la seva complexitat, de cruel i dura repressió armada del govern de l’estat, el sistema judicial espanyol és purament franquista, sinó centenars d’alts graduats militars no hagueren demanat que es respectés a Franco. La influència falangista franquista hitleriana dels anys 1934-1940, sobre el militars és manifesta. El govern espanyol està conduint als catalans, per realitats de repressió, amb brutal contundència. Espanya vulnera la Constitució on els articles 9, un apèndix i el 92, proclamen drets del poble i reconeixen els Drets Humans Universals que contempla l’autodeterminació, i proclama el seu estricte compliment.

L’advocat escocès Aamer Anvar, de la consellera Clara Ponsatí, adverteix que Espanya ens ha preparat una trampa, amb el tema dels presos dilatant l’estada a presó, anunciant els judicis per primers del 2019, i marca el maig per a la sentència. Més d’un any de presó per persones innocents, amb un muntatge, amb l’únic propòsit d’arrelar els privilegis adquirits per les armes dels que ja els dic “Marca España Finca del Reino”, sobre tot el poble, els catalans som botí especial. Mantenen les classes treballadores com a subjectes d’explotació. Aamer Anvar recomana un decisió clara i serena de proclamar la república catalana, amb la unilateralitat positiva en la història del progrés d’una sedició que serà dura, però Espanya, no contempla cap mesura democràtica, civilitzada, dins de la barbàrie que viu.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anteriorLa realidad argentina según Joan Manuel Serrat
Artículo siguienteEl alto coste para la economía mundial de no educar a las niñas
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

cinco + 6 =