bdr

Sáez de Santamaria, de campanya per Catalunya com a candidata a la presidència del PP, va dir fa un dies “Em preocupa molt l’assetjament i amenaça de l’independentisme”.

Canvieu independentisme per ETA, i segur que us recorda el discurs del PP durant anys i panys al País Basc.

 

NO SOM VIOLENTS, SOM VÍCTIMES

Això ens hauria de dur a reflexionar sobre si realment no ens van estar enganyant, anys enrere, quan ens van fer creure que hi havia un clima de crispació extrem a Euskadi, quan ens parlàvem de kale borroka i coses per l’estil.

Ens van estar enganyant. Als catalans i als espanyols. De la mateixa manera que ara estan enganyant bascos i espanyols en relació a l’assetjament i l’amenaça de l’independentisme. Perquè ja m’explicareu quina amenaça representa dur llaços grocs o fer manifestacions, sempre absolutament pacífiques. Cosa que no es pot dir de determinada gent vinculada a l’unionisme d’ultra dreta, que va repartint garrotades als indepes pel simple fet de ser-ho, com va ser el cas de la coordinadora a Lleida de l’ANC, a qui van pegar i trinxar el mòbil per enregistrar les actituds violentes i provocatives d’uns energúmens que els insultaven mentre arreplegàvem els trastos en acabar un acte en una plaça.

La mateixa SS va dir també, encara més recentment, que a Catalunya s’hi practica l’apartheid. I ho va dir sense un bri de vergonya. El mal, però, no és dir-ho, sinó que ningú denunciï la mentida, perquè aleshores qui ho escolta s’ho pot acabar creient. I ho pot acabar utilitzant com a justificació per a atacs com el que va patir el fotoperiodista Jordi Borràs, conegut pels seus treballs per desemmascarar l’ultradreta espanyola a Barcelona, que fa poques setmanes va ser aquí a Tàrrega presentant el seu darrer llibre “Dies que duraran anys”.

Mentides i més mentides que molt poques veus, a l’altra banda, s’alcen per denunciar. I les que ho fan sonen tant fluixes!

 

NOU MESOS SENSE ELS JORDIS

277 dies ja de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 260 dies de Quim Forn i Oriol Junqueras. 151 dies Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. 120 dies Carme Forcadell.

Tots tenim clar que és una vergonya i estem cansats de repetir-ho. Però si no ho repetim correm el perill de normalitzar-ho. Si callem, potser algú pot arribar a creure que no n’hi ha per tant. Que ja sortiran un dia o altre, que tampoc és tan greu. O fins i tot que potser s’ho mereixen.

Recordem-ho cada dia: hi són, a la presó, en representació nostra, dels qui els vam escollir. No ho podem oblidar. No els podem oblidar.

Per això dissabte passat vam tornar a manifestar-nos a Barcelona. Sota un sol abrusador, dues-centes mil persones van reclamar, amb una sola veu, que ni presó ni exili, que els volem a tots a casa sense esperar ni un segon més.

Per això dilluns vam tornar a sortir a la plaça Major. Mentre uns mostraven les fotos dels setze represaliats, una trentena de voluntaris van anar llegint, un a un, els trenta articles que conformen la Declaració Universal dels Drets Humans.

Parem esment en el primer: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat”.

Si algú veu la fraternitat per algun lloc quan Casado amenaça amb que el president Puigdemont pot acabar afusellat com el president Companys, o quan el successor de Rajoy, Sánchez, acusa el president Torra de racista i de ser el LePen espanyol, més val que s’ho faci mirar.

Per acabar, l’article vuitè de la mateixa Declaració: “Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament”. Doncs això.

 

PROPERES ACTIVITATS

Abans d’acabar, recordar que dins del cicle de cinema a la fresca que organitza l’Ajuntament de Tàrrega, el proper dimecres 25 de juliol s’exhibirà “La Revolució Cantada”, un documental preciós sobre com la cultura popular va ajudar el poble d’Estònia a aconseguir la seva independència de l’aleshores imperi soviètic.

Finalment, informar que ja hem començat, com cada any, la venda de tiquets d’autocar per anar a la manifestació de l’11-S a Barcelona, enguany a la Diagonal. El preu és de 10 euros i podeu passar pel nostre local, al carrer Carme, 4, per informar-vos de com aconseguir-los.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

uno × dos =